Linguas romanic
|
|
|
|---|---|
| Position: | non in top 100 |
| Phylogenese: |
|
| Statuto official | |
| Codices de position | |
| ISO 639-2 | roa |
| Glottolog | roma1334 |
| IETF ID | roa |
| Commons: Romance languages
|
|
Le linguas romanic es un gruppo de linguas derivate del latino, particolarmente del latino vulgar.
Contento
Situation e historia[modificar | modificar fonte]
Ista linguas se parlava e se parla in un territorio que ha le nomine de Romania e que coperi le sud de Europa (e del antique Imperio roman). Le terminos romanic e Romania proveni de le adjectivo latin romanus: su habitantes usava le lingua del romanos, in pposition a altere linguas que esseva in le territorios del antique Imperio Roman como le francico in Francia, lingua germanic.
Le prime texto in le qual se trova le termino romano, es del Synodo de Tours, in e anno 813. Es a partir de iste synodo in que se considera que la prime lingua vulgar se separa del latin e es designate como un lingua aparte.
Le evolution del latino vulgar verso le linguas romanic data se assi:
- Inter le 200 aEC e le 400: formas differente de latino vulgar.
- Inter le 500 e le 600: Ista formas comencia a differentiar se.
- A partir del 800: se recognosce le existentia de le linguas romanic.
Proque le diversitate de le linguas romanic[modificar | modificar fonte]
Le evolution phonetic natural del linguas, a le qual le latino no escappava, explica in grande parte le differentias importante inter alicun linguas romanic. A iste processo anque se adjunge le diversitate lexic del que se nomia latino vulgar: le extension del Imperio roman e le absentia de un norma litterari e grammatic resultava in un lingua vulgar non fixate.
Tabella 1 - Analogias trans alcun parolas in diverse linguas romanic[modificar | modificar fonte]
| Interlingua | Latino | Sardo (Campidanese) | Siciliano | Italiano | Corso | Castiliano (Espaniol) | Portugese | Gallego | Occitano | Catalano | Friulano | Francese | Romaniano | Percisciano |
| caseo | caseus (vulg.: formaticus) | casu | furmanciu | formaggio / cacio | casgiu / furmagliu | queso | queijo | queixo | formatge | formatge | formadi | fromage | caş | quemaggío |
| cantar | cantare | cantai | cantari | cantare | cantà | cantar | cantar | cantar | cantar | cantar | cjantâ | chanter | canta | cantar |
| capra | capra | craba | crapa | capra | capra | cabra | cabra | cabra | cabra | cabra | cjavre | chèvre | capra | cavèra |
| clave | clavis | crai | chiavi (ciavi) | chiave | chjave | llave | chave | chave | clau | clau | clâf | clé | cheie | clavè |
| ecclesia | ecclesia | crèsia | chiesa | chiesa | chjesa | iglesia | igreja | igrexa | glèisa | església | glesie | église | biserică | esglezía |
| hospital | hospitalis | spidali | spidali | ospedale | ospidale | hospital | hospital | hospital | espitau | hospital | ospedâl | hôpital | spital | úspital |
| lingua | lingua | lingua | lingua | lingua | lingua | lengua | lingua | lingua | lenga | llengua | lenghe | langue | limbă | llengua |
| placia | platea | prazza | chiazza | piazza | piazza | plaza | praça | praza | plaça | plaça | place | place | piaţă | plazza |
| ponte | pons (abl.: ponte) | ponti | ponti | ponte | ponte | puente | ponte | ponte | pònt | pont | puint | pont | pod | punte |
| nocte | nox (abl.: nocte) | notti | notti | notte | notte | noche | noite | noite | nuèit / nuèch | nit | gnot | nuit | noapte | notze |
Classification[modificar | modificar fonte]
Le linguas romanic classifica se in nove gruppos e cata un pote tener varie dialectos. La election de iste dialectos como lingua official es per rationes politic. Le linguas romanic es un conitnuum de multe linguas con differetnias minime in alicun casos. Iste lista es de le linguas le plus cognoscite.
- Occitano-romanic (a Mar Mediterania)
- Galo-romanic o Linguad'oil (Francia e Belgia)
- Retico-romanic
- Italico-romanic
- italiano
- venetico (Italia nordo)
- padano
- lombardo (Italia mid-nordo)
- toscano-umbro
- pedemontese
- ligure
- emiliano
- romagnolo (Italia mid)
- sabino
- romano-latiale
- sannita (Italia mid-sudo)
- esperide (Italia sudo)
- corsicano-gallurese (Mar Mediteranico)
- Sardo-romanic (Mar Mediteranico)
- Balcano-romanic
- dalmatiano (a Mar Adriatico)
- romaniano (a Mar Negra)
Vide etiam[modificar | modificar fonte]
Ligamines externe[modificar | modificar fonte]
|
||||||||||||||||||||||||||||||
