Grammatica de Interlingue

De Wikipedia, le encyclopedia libere

Le lingua Interlingue ([interˈliŋɡwe]; ISO 639 ie, ile), originalmente Occidental ([oktsidenˈtaːl]), es un lingua auxiliar international create in 1922 per Edgar de Wahl, qui cercava attinger le maxime regularitate grammatical e character natural. Le vocabulario se basa super parolas preexistente ex varie linguas e un systema derivational que usa prefixes e suffixos recognoscite.

Alphabeto e pronunciation[modificar | modificar fonte]

Interlingue es scripte con 26 litteras latin: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z. Le litteras del alphabeto es pronunciate como a, be, ce, de, e, ef, ge, ha, i, jot, ka, el, em, en, o, pe, qu, er, es, te, u, ve, duplic ve, ix, ypsilon, e zet.[1] Accentos es scribite super le cinque vocales pro indicar stress irregular, con le accent acute (á é í ó ú) preferite, ma alteres (è, ê, etc.) permitte.[1]

Referentias

  1. 1,0 1,1 Grammatica de Interlingue in English Archived 2013-11-02 at the Wayback Machine, F. Haas 1956. Read 31 October 2013.