Regula de Wahl
| Regula de Wahl | |
|---|---|
| instantia de: | language rule[*], rule of thumb[*] |
| Phylogenese: |
|
| Statuto official | |
| Codices de position | |
Le regula de Wahl es un regula de formation de parolas, disveloppate per le linguista Edgar de Wahl e applicate in le lingua artificial interlingue (appellate tamben "occidental") create per ille. Illo servi a creation de certe formas grammatic de alteres (per exemplo substantivos de verbos).
Regula
[modificar | modificar fonte]Infinitivos de verbos in le lingua interlingue ha le plus frequentemente le terminationes -er o -r. Le radice es recipite in sequente maniera:
- Si, post deletion de -r o -er ex le infinitivo, le radice se termina con vocal, on subjunge -t o altera final y a t: crea/r, crea/t-, crea/t/or; atiny/er, atin/t, atin/t/ion
- Si le consonante final del radice es d o r, on altera lo a s: decid/er, deci/s-, deci/s/ion
- In casos restante, con sex exceptiones, le deletion del termination da le radice exigite: duct/er, duct-, duct/ion.
Le sex exceptiones son:
- ced/er, cess-
- sed/er, sess-
- mov/er, mot-
- ten/er, tent-
- vert/er, vers-
- veni/r, vent-
e le verbos formate de illos a fortia de prefixos.
In tanto que le regula se compone de tres partes, illo es frequentemente appellate como "tres regulas de Wahl".
On crea le verbos de substantivos e de adjectivos, eliminante le terminationes e recipiente le radice. Post le subjunger -r o -er, on recipe infinitivo in majoritate de casos: decora/t/ion, decora/t-, decora/r.
Application
[modificar | modificar fonte]Iste regula es applicate in le lingua interlingue. Post eventual modificationes on pote applicar iste regula a creation de nove formas de vocabulos particularmente in le linguas romanic o in les que se face prestar vocabulario de linguas romanic.
Historia
[modificar | modificar fonte]De Wahl establiva le regula durante disveloppamento de su lingua auxiliar appellate Auli (abreviamento pro Auxiliar Lingue International), que esseva un version immatur de occidental. In 1909 in le magazine de Academia pro Interlingua de Pano, Discussiones de Academia, de Wahl classificava verbos in static e dynamic con derivation differente.
In 1911 in Lingua international de Wahl reteneva su division de verbos in duo classes, ma presentava de facto le moderne regula de derivation:
Le regula non comprehendeva ulle exceptiones.
In tempore posterior de Wahl ancora modificava su regula un poco alcun vices, ma le formulation moderne es essentialmente le ab 1911.
Referentias
[modificar | modificar fonte]- (anglese) Henry Jacob, Occidental (1922) by Edgar de Wahl (Archivate 2011-07-25 al Wayback Machine)
- (anglese) Henry Jacob, The Preparatory Work for an International Technical Terminology reimpression de The British Steelmaker, December 1945