Saltar al contento

Regula de Wahl

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Regula de Wahl
Lingua extincte
Nomine native:
instantia de:language rule[*], rule of thumb[*]
Create per: {{{creator}}} in {{{data}}}
Contexto: {{{contexto}}}
Parlate in: {{{statos}}}
Regiones:Parlate in: {{{region}}}
Periodo: {{{periodo}}}
Personas:
Scriptura:
Typologia: {{{typologia}}}
Phylogenese:


 
  
   
    
     
      
       

Statuto official
Nationes: nulle
Regulate per: [[]]
Codices de position
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO 639-3
Glottolog
LinguistList
Linguasphere
IETF ID
SIL{{{sil}}} 
SIL{{{sil2}}}
Wikimedia ID
Extracto in lingua
Declaration universal del derectos del homine - Art.1
{{{extracto}}}
Le Patre Nostre
{{{extracto2}}}
Translitteration
{{{translitteration}}}

Le regula de Wahl es un regula de formation de parolas, disveloppate per le linguista Edgar de Wahl e applicate in le lingua artificial interlingue (appellate tamben "occidental") create per ille. Illo servi a creation de certe formas grammatic de alteres (per exemplo substantivos de verbos).

Infinitivos de verbos in le lingua interlingue ha le plus frequentemente le terminationes -er o -r. Le radice es recipite in sequente maniera:

  1. Si, post deletion de -r o -er ex le infinitivo, le radice se termina con vocal, on subjunge -t o altera final y a t: crea/r, crea/t-, crea/t/or; atiny/er, atin/t, atin/t/ion
  2. Si le consonante final del radice es d o r, on altera lo a s: decid/er, deci/s-, deci/s/ion
  3. In casos restante, con sex exceptiones, le deletion del termination da le radice exigite: duct/er, duct-, duct/ion.

Le sex exceptiones son:

  1. ced/er, cess-
  2. sed/er, sess-
  3. mov/er, mot-
  4. ten/er, tent-
  5. vert/er, vers-
  6. veni/r, vent-

e le verbos formate de illos a fortia de prefixos.

In tanto que le regula se compone de tres partes, illo es frequentemente appellate como "tres regulas de Wahl".

On crea le verbos de substantivos e de adjectivos, eliminante le terminationes e recipiente le radice. Post le subjunger -r o -er, on recipe infinitivo in majoritate de casos: decora/t/ion, decora/t-, decora/r.

Application

[modificar | modificar fonte]

Iste regula es applicate in le lingua interlingue. Post eventual modificationes on pote applicar iste regula a creation de nove formas de vocabulos particularmente in le linguas romanic o in les que se face prestar vocabulario de linguas romanic.

De Wahl establiva le regula durante disveloppamento de su lingua auxiliar appellate Auli (abreviamento pro Auxiliar Lingue International), que esseva un version immatur de occidental. In 1909 in le magazine de Academia pro Interlingua de Pano, Discussiones de Academia, de Wahl classificava verbos in static e dynamic con derivation differente.

In 1911 in Lingua international de Wahl reteneva su division de verbos in duo classes, ma presentava de facto le moderne regula de derivation:

Citation
« In 1911 (Lingua Intern. No.1, p.19-20) S. de W. prende de novo le division del verbos in static e dynamic e continua:
Le verbos static forma substantivos abstracte verbal del participio presente per addition del suffixo general de abstraction -ie, p.ex. essentie, consistentie, restantie, perseverantie, provenientie, etc. Le verbos dynamic face su derivationes ab un singule forma appellate supino. Pro trovar le supino de verbos on remove le final -er o -r (si illes fini con -ar e -ir).
1) Si le parte remanente fini con un vocal, on alliga t: p.ex. ama-r, amat; fini-r, finit; secu-er, secut;, statu-er, statut; extra-er, extrat; mo-er, mot.
2) Si le consonante final del parte remanente es d o r, celle termination es cambiate in s: p.ex. vid-er - vis; erod-er - eros; evad-er - evas; curr-er - curs;
3) In omne altere casos, le parte remanente es le supino; p.ex. corrupt-er - corrupt; act-er - act; fluct-er - fluct; etc. »
Abbe Creux; Ric Berger, Li Origines de Occidental, De Auli ad Occidental

Le regula non comprehendeva ulle exceptiones.

In tempore posterior de Wahl ancora modificava su regula un poco alcun vices, ma le formulation moderne es essentialmente le ab 1911.  

Referentias

[modificar | modificar fonte]