Galaxia

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Galaxia
instantia de: typo de objecto astronomic[*]
subclasse de: deep-sky object[*]
parte de: galaxy group or cluster[*]


Commons: Galaxies

Un galaxia[1] es un systema massive e ligate gravitationalmente que consiste de stellas e residuos stellar, un medio interstellar de gas e pulvere, e un importante sed non ben comprendite componente tentativemente appellate materia tenebrose. [2] Le nomine es ab le parola grec galaxias, literalmente intender "lactee", un referentia al Via Lactee, nostre galaxia. Galaxias typicamente rangia ab nanos con no plus per 10 milliones (107) stellas, [3] usque gigantes con 100 billiones (1014) stellas, [4] omne orbitar le centro de massa del galaxia. Galaxias pote continer multe systemas stellar, gruppos stellar, e varie nubes interstellar. Le Sol es un del stellas in le Via Lactee; le Systema Solar include le Terra e omne le altere objectos que orbita le Sol.

Historicamente, galaxias ha essite categorisate secundo lor forma apparente (usualmente referite a como lor morphologia visual). Un forma commun es le galaxia elliptic, que ha un profile luminal con le forma de un ellipse. Galaxias spiral es systemas discoide con brachios pulverose e curvante. Galaxias con formas irregular o inusual es sapite como galaxias irregular, e typicamente es le resultato de disruption per le fortia gravitational de galaxias vicinal. Tal interactiones inter galaxias presso, que pote causar ultimatemente galaxias de confunder, pote inducer episodios de significantemente accrescite formation stellar, producer que es appellate un galaxia con eruption stellar. Galaxias parve que non ha un structura coherente pote anque referite a como galaxias irregular.

Typos de galaxias conforme al schema de classification Hubble. Un E indica un typo de galaxia elliptic, un S es un spiral, e SB es un galaxia spiral barral.

Il ha probabilemente plus de 170 milliardo (1,7 × 1011) galaxias in le universo observabile. [5] Le major parte de galaxias es 1.000 a 100.000 parseces in diametro e es separate usualmente per distantias de circa milliones de parseces (o megaparseces). [6] Spatio intergalaxic (le spatio inter galaxias) es plenate con un gas tenue de un densitate medie minus de 1 atomo per metro cubic. Le majoritate de galaxias es organisate a in un hierarchia de associationes appellate gruppos, que pote formar plus grande systemas appellate supergruppos. Iste plus grande structuras es generalmente arrangiate a in laminas e filamentos, que circumferite immense vacuos in le universo. [7]

Ben que il es nondum ben comprendite, materia tenebrose appare de dar conto de pro circa 90% del massa de galaxias. Datos observational suggere que cavos nigre supermassive pote exister al centro de multe, si non omne, galaxias. Illos es proponite esser le causa primari de nucleos galaxic active trovate al centro de alicun galaxias. Le galaxia Via Lactee appare de haber al minus un tal objecto intra su nucleo. [8]

Vide etiam[modificar | modificar fonte]

Referentias[modificar | modificar fonte]

  1. Derivation: Entitates: 1. (it) Galassia || 2. (es) Galaxia || (pt) Galáxia || 3. (fr) Galaxie || 4. (en) Galaxy || Controlo: (de) Galaxie || (ru) Галактика || - (Extra): (la) Galaxias
  2. Hupp, E.; Roy, S.; Watzke, M. (2006-08-12). "NASA Finds Direct Proof of Dark Matter" (http://www.nasa.gov/home/hqnews/2006/aug/HQ_06297_CHANDRA_Dark_Matter. html). NASA.
  3. "Unveiling the Secret of a Virgo Dwarf Galaxy" (http://www.eso.org/outreach/press-rel/pr-2000/pr-12-00.html Archived 2009-01-09 at the Wayback Machine). ESO. 2000-05-03.
  4. Uson, J. M.; Boughn, S. P.; Kuhn, J. R. (1990). "The central galaxy in Abell 2029 - An old supergiant". Science 250 (4980): 539–540.
  5. Gott III, J. R.; et al. (2005). "A Map of the Universe". Astrophysical Journal 624 (2): 463–484.
  6. Gilman, D.. "The Galaxies: Islands of Stars" (http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/EP-177/ch4-7. html). NASA/WMAP.
  7. "Galaxy Clusters and Large-Scale Structure" (http://www.damtp.cam.ac.uk/user/gr/public/gal_lss. html). University of Cambridge.
  8. Finley, D.; Aguilar, D. (2005-11-02). "Astronomers Get Closest Look Yet At Milky Way's Mysterious Core" (http://www.nrao.edu/pr/2005/sagastar/). National Radio Astronomy Observatory.
Nota
Nota