Lingua aragonese
| Aragonese (Aragonés) † | |
|---|---|
| Parlate in: | Espania |
| Personas: | 11.000 (1994) |
| Position: | |
| Typologia: | Subjecto Verbo Objecto syllabic |
| Phylogenese: |
Indoeuropee |
| Statuto official | |
| Regulate per: | Academia de l'Aragonés |
| Codices de position | |
| ISO 639-1 | an |
| ISO 639-2 | arg |
| ISO 639-3 | arg (en) |
| Extracto in lingua | |
| Declaration universal del derectos del homine - Art.1 Totz os hombres naixen libres y iguals en dignidat y en dreitos. Dotatos de razón y de consciencia, s'han de comportar fraternalment os uns con os atros. |
|
| Lingua - Lista de linguas - Linguistica | |
Distribution del aragonese in Aragón. |
|
Le lingua aragonese proveni del region de Aragón e illo es parlate actualmente in multes regiones de Aragón. Le lingua aragonese es un inter le linguas hispanic como gallego, catalano, basco e leonese. Illo pertine al linguas indoeuropee. Su antecessor directe es le latino.
Le aragonese ha 30.000 parlantes.
Le lingua aragonese ha 3 dialectos: occidental, central e oriental e la benasquese o dialecto del valle de Benasque.
Contento |
Nomine [modificar]
Le nomine le plus usate esse aragonés, nomine con el qual es cognoscite in le municipalitates e internationalmente.
La traditione filologic utiliza le nomine navarro-aragonés o navarroaragonés per parlar del lingua del Etate Media, como altere linguas romanic (gallaicoportugese e asturleonese).
A causa del division historic del lingua e le manco de un conscientia unite inter le parlores del dialectos, tote le dialectos ha le nomine del municipalitate ubi es parlate.
Fabla es altere nomine multo popularizate in le seculo 20. Illo proveni del nomine fabla chesa, del dialecto cheso.
Dialectos [modificar]
- Articulo principal: Dialectos del aragonese
Como quasi tote lingua, le aragonese etiam ha dialectos. On pote dicer que in cata valle il ha un dialecto.
Il existe le proposition (de facto per Francho Nagore) pro divider le lingua in quatro dialectos principal:
- Occidental
- Central
- Oriental
- Meridional
Grammatica [modificar]
Articulo principal: Grammatica del lingua aragonese
Phonologia e graphia [modificar]
Vocales [modificar]
| Anteriores | Centrales | Posteriores | |||
| Clause | |||||
| Medie | |||||
| Aperte | |||||
Le accento graphic (á, é, í, ó, ú) indica le position irregular del accento tonic.
Consonantes [modificar]
| labial | labiovelar | interdental | dental o alveolar |
palatal o postalveolar |
velar | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| surde | sonante | surde | sonante | surde | sonante | surde | sonante | surde | sonante | surde | sonante | |
| occlusive | p /p/ |
b /b/ [b~β] |
t /t/ |
d /d/ [d~ð] |
c, qu /k/ |
g, gu /g/ [g~ɣ] |
||||||
| fricative | f /f/ |
z /θ/ |
s /s/ |
x, ix /ʃ/ |
||||||||
| affricate | ch /tʃ/ |
|||||||||||
| nasal | m /m/ |
n /n/ [n~ɱ~ŋ] |
ny /ɲ/ |
|||||||||
| laterale | l /l/ |
ll /ʎ/ |
||||||||||
| vibrante | rr, r- /rr/ |
|||||||||||
| batitas | r /r/ (u /ɾ/) |
|||||||||||
| approximante (glides) |
u /w/ |
i, y /j/ |
||||||||||
Evolution diachronic del phonologia [modificar]
Alicun characteristicas propie del phonetica aragonese in su evolution des del latino es:
- O, E apertas del proto-romanic eveni sistematicamente in le resultan sistematicament in le diftongos [we],[je]:
- PONTE > puent (Esp. puente; Ast. ponte; Cat. pont; Occ. pont/pònt)
- FERRU > fierro (Esp. hierro; Ast. fierru; Cat. ferro; Occ. fèrre/hèr)
- E etiam diftonga in [wa], [ja] in alicun linguages central (puande, fiarro) o in alicun parolas plus general (balluaca). Le diftongo [we] anque diftongaba occasionalmente in [wo]: (luogo).
- Diftongación debant de Yod de iste O, E apertas:
- FOLIA > fuella (Esp. hoja; Ast. fueya; Cat. fulla; Occ. fuèlha/huelha)
- SPEC'LU > espiello (Esp. espejo; Ast. espeyu; Cat. espill; Occ. espelh)
- Perda d'a -E final atona:
- GRANDE > gran (Esp. grande; Ast. grande; Cat. gran; Occ. grand/gran)
- FRONTE > frent (Esp. frente; Ast. frente; Cat. front; Occ. front/frònt)
- Differentemente de altere linguas romanic super substrato basc, le espanyol e le occitan gascon, le aragonese preserva a F- romanic initial:
- FILIU > fillo (Esp. hijo; Ast. fíu; Cat. fill; Occ. filh/hilh; Gall.-Port. filho)
- Le yod romanic (GE-,GI-,I-) eveni in affricate palatal surdech [tS]:
- IUVEN > choven (Esp. joven; Ast. xoven; Cat. jove; Occ. jove)
- GELARE > chelar (Esp. helar; Ast. xelar; Cat. gelar; Occ. gelar)
- Como in occitan (partialmente) e in gallaico-portugese, le gruppos culte romanic -ULT-, -CT- eveni [jt]:
- FACTU > feito (Esp. hecho; Ast. fechu; Cat. fet; Occ. fach/fait/hèit; Gall.-Port. feito)
- MULTU > muito (Esp. mucho; Ast. muncho; Cat. molt; Occ. mo[l]t; Gall.-Port. muito)
- NOCTE > nueit (Esp. noche; Ast. nueche; Cat. nit; Occ. nuèch/nuèit; Gall-Port. noite)
- Existe reduction in alicun varietates, como le belsetan, chistabin e benasquese (feto, muto/molto, nuet/nit), e hibridationes con le casteliano (fecho).
- Le gruppos romanic -X-, -PS-, SCj- eveni in fricative palatal surde ix [S]:
- COXU > coixo (Esp. cojo; Ast. coxu; Cat. coix; COXA > Occ. cuèissa/cueisha)
- Como in quasi tote le linguas romanic occidental, e differentemente del espaniol, le gruppos romanic -Lj-, -C'L-, -T'L- eveni in lateral palatal ll [L]:
- MULIERE > mullé(r) (Esp. mujer; Ast. muyer; Cat. muller; Occ. molhèr; Gall.-Port. mulher)
- ACUT'LA > agulla (Esp. aguja; Ast. aguya; Cat. agulla; Occ. agulha; Gall.-Port. agulha)
- In occasiones, in le aragonese antique, le solutiones esseva -T- u -CH-: mandiata, vetiecho (frent a la mayoritaria vetiello), etc.
- Como in espaniol, catalano, occitan, asturian e gallecian, V eveni /b/:
- VALORE > valor (Esp. valor [b-]; Cat. valor [b-/v-]; Occ. valor [b-/v-]; Ast. valor [b-]; Gall. valor [b])
Morphosyntaxe [modificar]
Determinantes [modificar]
Possessive [modificar]
Le possessives ha le function determinante quando es preceditel articulo definite. Le substantivo determinate pote trovar se in in medio del combination:
- O mío campo; a mía casa; a casa mía; etc.
In occasiones, non es necessari le articulo:
- Casa nuestra ye cerqueta d'aquí.
Con alicun substantivos referente a parentes proxime, utilisa se anque le forme curte del possessivo, que non es accompaniate del articulo:
- Mi pai; tu mai.
Pronomines [modificar]
Pronomines adverbial [modificar]
Le aragonese, como multe linguas romanic (ma differentemente al ibero-romanic) conserva le formas latin ENDE e IBI in le particulas pronomine-adverbial: en/ne e bi/i/ie.
Combinationes de formas pronominal [modificar]
Le forma plus commun in aragonese de combinationes del pronomines personal de tertie persona de complemento directo e indirecto solo distingue le numero del indirecto (li/le; lis/les) ma le duo generes e numeros es in un sol forma (en):
- Li'n / Le'n
- Lis ne / Les ne
Evolution grammatic diachronic [modificar]
- Diferentemente al espaniol, le -B- latin remane in su terinationes del imperfecto de indicativo in le secunde e tertie conjugation: teniba (Eng. "he had", Esp. tenía, Cat. tenia, Occ. teniá/tienèva, Gall.-Port. tinha)
Historia [modificar]
Le aragonese se expandiva in grande parte del Peninsula iberic durante le apogeo del Corona de Aragono in le Medievo. Post que le poter passa al castilianos, illo comenciava le reculamento del lingua. Zaragoza, repidemente acquiriva le lingua del nobilitate. Assi, cinque seculos post le principio del decadentia, le lingua es cognoscite in le Pirineos, ubi nasceva.
La democratia constitutional de 1978 significava le accrescimento del numero de operas litteraria e studios in e sur le aragonese. Con la "Lege 10/2009, del 22 de decembre, sur le uso, protection e promotion del linguas proprie de Aragon", apparete in la Bulletin Official de Aragon le 30 de decembre 2009, le aragonese converte se in lingua proprie de Aragon.
Ortographia [modificar]
Le aragonese ha tres ortographias:
- Le graphia de Osca de 1987 es le graphia le plus usate in le movimento de recuperation del aragonese benque non es generalizate del tote. Il esseva fixate in 1987 in le I Congreso ta ra Normalización de l'Aragonés, celebrate in Osca, benque un ortographia parecita esseva usate per alicun autores antea. Su principio es scribir le phonemas de forma quasi uniforme, sine observar le etymologia. Per exemplo, v y b es uniformizate in b; anque ch, j, g(+e), g(+i) es uniformizate in ch... Alicun solutiones es copiate del espaniol (ñ, accentos graphic). Le Academia de l'Aragonés create per le II Congreso de l'Aragonés publicava in 2010 su Propuesta Ortografica Provisional.
- Le grafía SLA create in 2004 con le fundation del Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA). Su aspiration es reimplaciar al graphia de Osca, proque es, secundo illes, multo espaniol.
| Comparation inter le tres graphias del aragonese[1] | |||
|---|---|---|---|
| phonemas | ortographia del Academia de l'Aragonés | graphia de Osca de 1987 | graphia SLA |
| /a/ | a | a | a |
| /b/ | b, v secundo le etymologia latin. Ex: bien, servicio, val, activo, cantaba, debant |
b Ex: bien, serbizio, bal, autibo, cantaba, debán |
b, v secundo le etymologia romanic, como in catalano e occitan. Ex: bien, servício, val, activo, cantava, devant |
| /k/ |
|
|
|
| /kw/ | Si ha "q" etymologic, como in catalan e un pauc in occitan:
|
cu como in espaniol Ex: cuan, cuestión |
Si ha "q" etymologic, como in catalan e un pauc in occitan:
|
| /tʃ/ | ch Ex: chaminera, minchar, chusticia, cheografía |
ch Ex: chaminera, minchar, chustizia, cheografía |
|
| /d/ | d | d | d |
| /e/ | e | e | e |
| /f/ | f | f | f |
| /g/ |
|
|
|
| /gw/ |
|
|
|
| h etymologic, mute post del latino | Scribite secundo le etymologia. Ex: historia, hibierno |
No scribite. Ex: istoria,ibierno |
Scribite como in aragonese medieval e in catalano. Ex: história,hivierno |
| /i/ | i | i | i |
| /l/ | l | l | l |
| /ʎ/ | ll | ll | ll |
| /m/ | m | m | m |
| /n/ | n | n | n |
| /ɲ/ | ny como in aragonese medieval e in catalano Ex: anyada |
ñ como in espaniol Ex: añada |
ny como in aragonese medieval e in catalano. Ex: anyada |
| /o/ | o | o | o |
| /p/ | p | p | p |
| /r/ | r | r | r |
| /rr/ |
|
|
|
| /s/ | s (anque inter duo vocales, nunquam ss*) | s (anque inter duo vocales, nunquam ss*) | s (anque inter duo vocales, nunquam ss*) |
| /t/ | t | t | t |
| -t final etymologic, mute in aragonese contemporanio | Scribite como in aragonese, medieval, catalano e occitan. Ex: sociedat, debant, chent |
No scribite. Ex: soziedá, debán, chen |
Scribite como in aragonese, medieval, catalano e occitan. Ex: sociedat, devant, gent |
| /u, w/ | u | u | u |
| /jʃ/ (dialectos oriental) /ʃ/ (dialectos occidentals) |
ix como graphia supporto per tote le dialectos Ex: baixo |
x Ex: baxo |
|
| /j/ |
|
|
|
| /θ/ |
|
z Ex: zona, Probenza, fez, zentro, serbizio, realizar, berdaz. |
|
| Cultismos | No se notan as tendencias a l'asimilación. Ex: dialecto, extension y lexico. |
Se notan as tendencias a l'asimilación. Ex: dialeuto, estensión pero lecsico. |
No se notan totas as tendencias a l'asimilación. Ex: dialecto, extension y lexico. |
| Scribe se le accento tonic. (en negreta en os eixemplos) | Modello espaniol, sol in acutes, permitinte se le non accentuation. Ex:
|
Modello espaniol. Ex:
|
Modello portugese, catalano e occitan. Ex:
|
Litteratura [modificar]
Le prime texto in aragonese es le Glosas Emilianenses, que data del primer mitad del seculo XI.
Desde le seculo XI quasi tote le documentos aragonese scribeva se in latino con alicun characteristicas romanic, sed on debe attender usque le secunde medie del seculo XIII pro vider le uso generalisate del aragonese in le coumentos, data plus tarde que in Castilia o Occitania.
Del seculo XIII ha multe operas scribite in un mixtura de aragonese e espaniol:
- "Razón feita d'amor".
- "Lo Libre dels Tres Reys d'Orient".
- "Vida de Santa María Egipciaca".
On ha alicun restos del epica aragonese como "Cantar d'a Campana de Uesca", prosificate in un texto historic.
In le Etate Moderne, le aragonese non ha multe litteratura proque le lingua espaniol es imponite.
Desde le annos 70 del seculo XX, publica se plus de nunquam in aragonese, con un cinquante autores.
Referentias [modificar]
- ↑ Non es indicate le detalios ortographic que ha alicun linguages local.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
