Paises Catalan
Per Paises Catalan (in catalano: Països Catalans)[1] on considera territorios in le area de Europa mediterranee de lingua e cultura catalan.
Le termino appare pro le prime vice al fin del seculo XIX sub le pluma del jurista valencian Benvenite Oliver[2], e ha essite post popularisate per le autor Joan Fuster, etiam valencian, in su libro Nosaltres, els valencians (1962).
In le senso historico-linguistic plus amplie, cum Paises Catalan on indica un area cultural extendite in varie statos, e constituite per le antique terras de domination aragonese que ancora hodie parla ulle variante del lingua catalan:
- Catalonia
- Frangia de Aragonia
- Principato de Andorra
- Communitate Valencian
- Insulas Balear
- le urbe Algario (supernominate «Le Parve Barcelona»), in Sardinia
- Le Carche (ibi comprise le parco national), in Murcia
- e bon parte del departimento francese del Pyreneos Oriental (denominate «Catalonia del Nord»).
In su acception politic, illo esse strictemente associate al catalanismo republican (independentia de Catalonia) e al pancatalanismo (union de tote le Paises Catalan), e pro iste ration esse subjecte a numerose criticas, in particular ma non solmente per le anticatalanistas, le espaniolistas, e le monarchistas. In le signification politic moderne, super toto in le narration local pro le creation de un stato unitari, le termino intende referer se principalmente a tres territorios catalanophone, saepe supernominate collectivemente «Pino de tres brancas»: Catalonia, Communitate Valencian, e Insulas Balear.
- ↑ Derivation: Entitates: 1. (it) Paesi catalani || 2. (es) Países Catalanes || (pt) Países Catalães || 3. (fr) Pays catalans || 4. (en) Catalan Countries || Controlo: (de) Països Catalans || (ru) Каталонские земли || - (Extra): (la)
- ↑ in hispano: Bienvenido Oliver y Esteller, in catalano: Benvingut Oliver i Estellés.