Odyssea

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Odyssea
instantia de: obra litterari[*]
parte de: Homeric epics[*]


Commons: Odyssey

Le Odyssea (in grec antique: Ὀδύσσεια) es un poema epic grec componite de 24 cantos, attribuite al poeta grec Homero. Illo es scribite in le seculo VIII aEC in le actual Turchia.

Argumento[modificar | modificar fonte]

Illo narra le retorno de Odysseo post le guerra de Troia. Ille es 20 annos in mar pro retornar a Ithaca, uni ille habeva le titulo de rege ma quando ille era in Troia, su sposa Penelope e se filio Telemacho debe tolerar in su palatio al pretendentes que vole sposar la e que consume le mercantias del familia.

Structura[modificar | modificar fonte]

Le opera ha 24 cantos. Como multe altere epopeias antique, comencia in media res, lo qual significa que comencia in le medietate del historia, contante le factos anterior a partir de narrationes del proprie Odysseus.

Le poema es dividite in tres partes:

  1. Telemachia: Del Canto I al IV. Illo parla del situation de Ithaca sin le rege, le suffrentia de Telemacho e Penelope per le pretendentes e como le juvene comencia un viage per trovar a su patre.
  2. Le regresso de Odysseus: Del Canto V al XII, Odysseus arriva al corte del rege Alcinoo e narra tote su aventuras desde que saliva de Troia.
  3. Le vengiantia de Odysseus: Del Canto XIII al XXIV. Illo describe le regresso al insula e le vengiantia de Odysseus matante a tote le pretendentes. Post isso, ille es recognoscite per su sposa Penelope e recupera su regno. Finalmente ha pace inter le personas de Ithaca.

Resume del cantos[modificar | modificar fonte]

Odyssea, manuscripto del 15e seculo

Canto I: Concilio del deos. Exhoration de Athena a Thelemaco[modificar | modificar fonte]

Homero comencia le Odyssea invocante le Musa proque conte lo succedite a Odysseo post destruer Troia. In un assemblea del deos grec, Athena advoca pro le retorno del heroe a su casa, qui es multe anos in le insula del nympha Calipso. Le mesme Athena, con le forma de Mentor, rege del tafios, consilia Thelemaco que viagia in recercar de notitias de su patre.

Canto II: Thelema reune in assemblea al populo de Ithaca[modificar | modificar fonte]

Le palatio de Odysseo trova se invadite per decenas de pretendentes que cerca le mano de su sposa Penelope, credente que ille ha morte. Gratias al adjuta de Athena, apparite in forma de Mentor, le juvene convoca un assemblea in le agora por expulsar al superbe pretendentes de su casa. Finalmente, Thelemaco conseque un nave e viagia a Pilos por cercar notitias de su patre.

Canto III: Thelemaco viagia a Pilos pro informar se re su patre[modificar | modificar fonte]

Le matino sequente, Thelemaco e Mentor arriva a Pilos e, invitate per Nestor, participa in un hecatombe per Poseidon. Le rege Nestor relata le le regresso de alteres heroes desde Troia e le morte de Agamenon, ma non ha information specific de Odysseo. Les suggere vader a Sparta a parlar con Menelao, qui ha regressate de longe viages. Athena dispare miraculosemente. Impressionate que un juvene esse escortate per un dea, Nestor fa su filio Psisitrato accompaniar Thelemaco a Sparta.

Canto IV:Thelemaco viagia a Sparta pro informar se re su patre[modificar | modificar fonte]

Continua le viage usque Sparta, ubi le recipe Menelao e Helena. Iste le conta re su conversation con Proteo, qui le informava d la sorte de Odysseo, incontrante se iste in un insula retenite per Calypso. Mientras tanto, le pretendentes sapiente le viage del juvene, prepara un imboscada a su regresso.

Canto V: Odysseo arriva a Escheria del phacios[modificar | modificar fonte]

In un nove assemblea del deos, Zeus decide mandar a Hermes al insula de Calypso pro que ista lasse marchar Odysseo. Le nympha le promitte le immortalitate si se queda ma le heroe prefere salir del insula. Tarda quatro dias in construer un balsa e emprende le viage al cinque dia, ma es afondite per Poseidon, enfadate con Odysseo desde que le grec cegava a su filio Polifemo. Odysseo es adjutate per le nereide Ino, qui le da un manta con la que debe taparse le pecto e nadar usque lee insula de pheacios.

Canto VI:Odysseo e Nausicaa[modificar | modificar fonte]

Athena visita, in un somno, al princessa Nausicaa, filia de Alcinooo, rege de Escheria e le urge a haber su responsabilitate como mulier in etate de maritar se. Al eveliar se, Nausicaa pide a su patre un carro con mulas pro vader a lava ropa al rio. Dum illa e su sclavas descansava e altere jocava al pilota, Odyseo eveliava se, vidava las e pediva adjuta al princesa. Nausicca, impresionate pro su forma de parlar, acoge al heroe e le brinda alimentos, le dice que le sigerea al casa del rege e le indica como pedir le a su matre, le regina, hospitalitate. Le seniala un bisque consacrate a Athena al afueras del citate ubi pote descansar. Odyssea aprovecha le occasion pro implorar al dea que lo recivera e adjuterea a arrivar a su insula.

Canto VII: Odysseo in le palatio de Alcinoo[modificar | modificar fonte]

Odysseo es recevite in le palatio per Alcinoo, rege del pheacios e le invita al banchetto que se va celebrar. Odysseo conta tote lo ocurrite usque iste momento, con lo que le rege queda impresionate. Iste le ofrece le mano de su filia, ma Odysseo non acepta, pro lo que le rege cambia su ofrecimento pro adjutar lo a arrivar a su insula.

Canto VIII: Odysseo con le pheacios[modificar | modificar fonte]

Celebra se un festa in le palatio in honor del invitato, que ancora no ha presentato se. Post un competition de athletismo, in le qual Odyseo asombra al publico con un grande lansamiento de disco, comencia le banchetto. Le aedo Demodoco amenisa le comida con un canto re le guerra de Troia. Al parlar del episodio del cavallo de Troia, Odysseo comencia plorar e le rege manda al aedo que lasse de cantar e demanda al invitato re su vere identitate.

Canto IX: Odysseo conta su aventuras: le cicones, le lotofagos, le cyclopes[modificar | modificar fonte]

Odysseo presenta se e comencia relatar su historia desde que saliva de Troia. Prime destrueva le citate de Ismaro (ubi esseva le cicones), ubi perdeva multe campaneros. Plus tarde arrivava al insula del lotofagos. Ibi, tres campaneros mangiava loto, e perdeva le desiro de regressar, pro lo que habeva que portar los al fortia. Posteriormente, arrivava al insula del cyclopes. In un caverna trovava Polifemo, filio de Poseidon, que mangiava varios de su campaneros. Illos esseva attrappate in le caverna tunc esseva fermata con un enorme petra que impediva salir. Odysseo, con astutia, emborraciava con vino Polifemo e manda afilar un palo con le qual cegava Polifemo. Illos consigueva fugir ocultando se basso le peles del ovelias.

Canto X: Le insula de Eolo. Le palatio de Circe le incantatrice[modificar | modificar fonte]

Odysseo continua le narration de como viajava usque le insula de Eolo, que tratava de adjutar le a viagiar usque Ithaca. Eolo entregava a Odysseo un bolsa de pele que conteneva le ventos del west. Al acercar se a Ithaca, su homines decideva vider lo que habava in le bolsa, lassante salir tote de le ventos e creante un tormenta que faceva desaparece le sperantia del regresso a casa. Post seis dias de navigation, arrivava al insula del lestrigones, gigantes cannibales que devorava a quasi tote le companiones de Odysseo. Fugiente de ibi arrivava al insula de Circe, qui diceva al heroe que pro regressar a su casa, ante tenera que passar pro le pais del mortos. Igual que Calypso, Circe inamorava se de Odysseo. Ma ningun del duo esseva correspondite.

Canto XI: Descendita al Infernos[modificar | modificar fonte]

Postea arrivar al pais del cimerios e realisar le sacrifitio de varias oves, Odysseo visita le morada de Hades pro consultar con le divino Tiresis, qui le profetisava un difficil regresso a Ithaca. A su incontro saliva tote le spectros, que quereva beber le sangre del animales sacrificate. Odysseo donava prime a Tiresias, post a su matre Anticlea e anque bebeva varias mulieres destacate e alicun combattentes que habeva morte durante le guerra de Troia.

Canto XII: Le sirenas. Scylla e Caribdis. Le insula de Helios. Ogigia[modificar | modificar fonte]

Odysseo e le sirenes in un quadro de Herbert James Draper.

De nove in ruta, lograva scapar del Sirenas, cuje canto faceva affollar a qui les audiva. Pro illo, sequente le consilios de Circe, Odysseo ordenava a su homines tapar se le aures con cera exceptuante ille que es attate al mastil. Illes fugiva anque del pericolose Caribdis e Scylla e arriva a Trinacria (nomine grec de Sicilia), le insula del Sol. Pese al adverntentias de non tocar le ganado de Helios, le companiones sacrefficava varis res, lo que provocava le cholera del deo. Al tornar al mar, Zues lansava un radio que destruiva e afondiva le nave, supervivente unicamente Odysseo. Finalmente, arrivava al insula de CAlypso (ubi es al principio del historia).

Canto XIII: Le pheacios despide Odysseo. Arrivate in Ithaca[modificar | modificar fonte]

Quando le heroe termina de contar su viage, le rege ordina su regresso a su casa. Accompaniate per navigantes pheacios, arriva in Ithaca. Athena le disguisa de vagabundo pro non esser recognoscite. Pro consilio del dea, va peter adjuta a su swineherd, Eumeo.

Canto XIV: Odysseo in le floco de Eumeo[modificar | modificar fonte]

Odysseo non revela su vere identitate a Eudemo, qui le recipe con comida e manta. Incontra se con le dea Athena e junctos prepara le vengiantia contra le pretendentes.

Canto XV:Thelemaco regressa a Ithaca[modificar | modificar fonte]

Athena consilia al Jove Thelemaco salir de Sparta e regressar a su casa. Mientras tanto, Eumeo relata su vita e su origines al mendico e de como arrivava al servicio de Odysseo.

Canto XVI: Thelemaco recognose Odysseo[modificar | modificar fonte]

Parla me, Musa, re le astute heroe, re ille
qui vadeva tanto vagante pois que de Troia le rocca
sacre abatteva, de multe homines ille videva le terras e
cognosceva le mente, e multo le animo sue pativa sur le mar
pro tener se ipse e le companiones vive al retorno.
Ma van esseva salvar le companiones, le desiro,
etiam grande, lo faceva ruina le proprie follia,
insensates, qui le boves del Sol Hyperion mangiava,
e ille le die a illes negava del retorno.

Gratias al adjuta del dea, le juvene conseque evitar le trappa que le pretendentes le habeva preparate al entrata del insula. Una vice in terra, dirige se pro consilio del dea al casa de Eumeo, ubi cognosce al supposite mendico. Quando Eumeo marcha a casa de Penelope a donar le le notitia del regresso de su filio, Odysseo revela su identitate a Thelemaco, assecurante le que in veritate es su patre, a qui non vide desde il ha vente annos. Trans un forte imbracia, arrangia le duo le vengiantia, con le adjuta de Zeus e Athena.

Canto XVII: Odysseo mendiga inter le pretendentes[modificar | modificar fonte]

Al dia seguente, Odysseo, de nove como mendico, dirige se a su palatio. Sole es recognoscite per su cane Argos que, jam vetule, decede frente a su amo.

Canto XVIII: Le pretendentes vexa Odysseo[modificar | modificar fonte]

Illo aparesce un mendico real, nomate Iro, qui soleva passar se pro le palatio. Iste, ridente de Odysseo, le reta a un pelea. Le pretendentes acepta que le ganador juncte se a comer con illes. Le dona duo trosos de pan a Odysseo que, post quitar se le manta e lassar vider su musculos, gana facilemente al mendico. Pese al victoria, ha de seguir supportante le vexationes del orgoliose pretendentes

Canto XIX: Le sclava Ericlea recognese Odysseo[modificar | modificar fonte]

Odysseo, ocultante su ver identitate, mantene un longe convrsation con Penelope, qui ordena a su criada Eucriclea que le bagne. ISte, que esseva nodriza' del heroe quando esseva parve, recognose un cicatrice que a Odysseo, in su juventute, le faceva un dzik quando incontrava se cassante in le monte Parnaso. Le sclava, tunc, recognose su amo, que le face guardar silentio pro no facer fracassar le planos de vengantia.

Canto XX: Le ultima cena del pretendentes[modificar | modificar fonte]

Al dia sequente, Odysseo pide un senial, e Zeus lansa un trono in medio del cielo azul. Iste gesto es entendite `pro un de sus sirvientes como un signo de victoria contra le pretendentes. Odysseo vide qui es fidel al rege e librar le del vengantia. Un propheta, amico de Thelemaco, adverte al pretendentes que le muros essera manchiate con lor sangue. A pesar de que alicunos creden le prophetia e fuge, la grande majoritate de illes ride del divination.


Canto XXI: Le certame del arco[modificar | modificar fonte]

Appare Penelope con un arco que Odysseo lassava in su casa a su marcia a Troia. Promete al pretendentes que se casara con qui consiga facer passar le flcha por le oculos de 12 hachas alineate. Un tras altere, le pretendentes lo essaya, ma non pote tensar le arco. Odysseo pide participar in le prova, ante le negative del demas. Post le insistentia de Thelemaco, le es permittite essayar lo. Con multe facilitate, Odysseo tensa le arco e conisgue facer passar le flecha pro le oculos del hachas, ante le assombro del stupefaction del presentes. Al signal de su patre, Thelemaco se arma, preparante se pro le lutta final.

Canto XXII: Le vengantia[modificar | modificar fonte]

Antinoo, chef del pretendentes, es bebente quando Odysseo le traviessa le gargante con su lansa, donante le morte. Ante le querelas del resto, Odysseo responde con menaciante parolas e le pretendentes teme pro lor vitas. Comencia le lutta con le numerose pretendentes pro un lado e Odysseo, su filio e dos criados leales pro altere. Melantio, infidel cabrero de Odysseo consegue armas ma gratias al adjuta de Athena, tote le que traicionva Odysseo more pauc a pauc. Le sclavos son colgate del cuello in le patio del palatio, durante que Melantio es taliate in peciettas pro que se lo coma le canes.

Odysseo manda a Euriclea facer fuoco e limpar le patio consulfure. Le sclava avisa al mulieres que esseva fidel al heroe que imbracia su amo.

Canto XXIII: Penelope recognose Odysseus[modificar | modificar fonte]

Post que Odysseo mata al pretendentes que esseva in su casa, Odysseo manda al presentes que vista lor meliores ropas e baila, pro que le vecinos nos suspitar del occurrite. Con la adjuta de Euriclea, le heroe presenta se a Penelope, ma illa non le recognose jam que esseva convencite de que ille esseva morte e le aspecto que habave in isse momento non era le memsme que quando se marciava al guerra. Tunc, Odyseo describe le lecto conjugal del matrimonio, e como lo faceva ille mesme de olive. Penelope, convencite jam, abraccia su esposo, que le narra su aventuras, como per exemplo le enfrentameno que habeva con Polifemo, le monstruo de Scyla, quando Circe converteva in animales a tote su marineros e assi sucesivamente. Finalmente le conta que encara tenera que facer altere viahe, ante de terminar su vita in in tranquila ancinitate.

Canto XXIV: Le pacto[modificar | modificar fonte]

Le animas del mortos viagia al Hades, ubi conta lo occurrite a Agamenon e Achilles, companiones del heroe in le expedition del acheos a Troia. Odysseo marcia a casa de su patre, Laertes, que es laboramnte in le horta. Le homine es vetule e ha pena pro le longe ausentia de su filio. Pro esser recognoscite, Odysseo le monstra le cicatrice e recorda le arbores que in su infantia regalava le su patre. Dum, le familiares del pretendentes juncta se in assemblea, e pede le vengantia del suos. Odysseo, su filio e su patre, que es in casa de este, accepta le reto e comencia le lutta. Laertes dispara un lansa que mata al patre de Antinoo. Ma in esse momento para le lutta. Intervene le dea Athena, que anima al populo de Ithaca a arrivar a un pacto pro que junctos viva in pace durante le annos veniente.

Fragmento[modificar | modificar fonte]

Parla me, Musa, re le astute heroe, re ille
qui vadeva tanto vagante pois que de Troia le rocca
sacre abatteva, de multe homines ille videva le terras e
cognosceva le mente, e multo le animo sue pativa sur le mar
pro tener se ipse e le companiones vive al retorno.
Ma van esseva salvar le companiones, le desiro,
etiam grande, lo faceva ruina le proprie follia,
insensates, qui le boves del Sol Hyperion mangiava,
e ille le die a illes negava del retorno.
Tu re iste aventuras de un puncto qualcunque movente,
narra, o filia de Zeus, anque a me qualcosa.
Totes le alteres in ille tempore quante le morte
illes evitava, esseva a casa salve retornate
del guerra e del mar, ille sol qui habeva
le mente fixe al retorno e al sposa,
Calypso nympha soveran, Dea luminose,
teneva secrete in profunde cavernas,
ista desirava facer le su sposo, e quando
in le gyro del annos veniva anque le tempore,
pro ille sancite per le Deos que in Patria ille retornava
a Ithaca, non mesmo ibi inter su cares,
esseva salvate del periculos.
Totes de ille habeva pena le Deos, excepte Poseidon,
asperemente inrabiate contra Ulysses divin,
ante que salve toccava le terra materne.
Ma le Deo vadeva inter le ethiopes lontan,
le ethiopes, scindite in duo partes, ultime gente,
ille habitantes le terra del Sol al poner,
e illes del Sol nascente, pro assister ibi,
a solemne hecatombe de tauros e de agnos.
Ibi le Deo, sedente al banchetto, gaudeva, e le alteres,
stava in le sala de Zeus Olympie reunite.

Vide etiam[modificar | modificar fonte]

Ligamines externe[modificar | modificar fonte]