Lupo gris

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Lupo gris
Canis lupus
specie de Canis
stato de conservation: risco minimal
Identificatores e ligamines
ID NCBI: 9612
ID EOL: 328607
ID ITIS: 180596
ID MSW: 14000738
ID Dyntaxa: 267320
Commons: Canis lupus

Le lupo gris (Canis lupus) es le plus grande canide salvage.

Su fama como animal feroce lo ha placiate al bordo de extinction. Hodie illo vive isolate in regiones salvage.

In le primavera e estate illo vive in parve gruppos familiar con un territorio specific. In le hiberno plure gruppos forma un banda de chassa.

Le lupo non hesita de attaccar grande animales salvage o domestic (vaccas), sed prefere evitar le homine.

Le lupo pote mesurar plus de 1,70 metros e pesar inter 35 e 45 kg sed le plus grande lupos que habita in Alaska e Canada pote superar le 70 cm de altitude al scapulas e le 50 kg de peso.

Le lupo gris es multo sociabile, intelligente e organisate. Su superviventia e successo depende del banda. Cata banda es formate per 5-10 individuos. Ben que il pote haber bandas plus grande, il depende del abundantia de predas.

Le lupo controla su territorio con marcas odorante (urina).

Le hierarchia del banda es organisate circum le copula reproductor dominante, in general fidel in omne su vita.

Generalmente le banda es formate de un copula alpha e su prole, includente juvenes de annos retro.

Immigrantes sin relation pote esser equalmente membros de un banda.

Il ha un forte hierarchia in cata banda, le leader del banda - generalmente le masculo alpha - possede le dominio super le alteres; in le hierarchia lo seque le femina alpha que solo es subordinate al masculo alpha.

Le lupos pote viagiar quotidianmente usque 200 km con un rhythmo de 8 km/h e illos pote currer a un velocitate de 55-70 km/h.

Inter lor predas se trova le Alce, le Bisonte, le Cervo rubie o wapiti, le Bove muscate e le Ren.

Le lupo pote consumer 9 kg de carne in un sol repasto.

Le lupo solitari chassa parve predas como castores, conilios e altere parve mammales que compone le parte fundamental de su alimentation.

Equalmente illo pote alimentar se de bestial e de immunditias.

Reproduction[modificar | modificar fonte]

Le gestation dura inter 60 e 63 dies.

Le portata pote contar 4-8 lupinos.

Le lupinos nasce cec e surde. Illos aperi le oculos 10-15 dies post le nascimento.

Le lupinos es allactate per lor matre, sed son elevate per omne le membros del banda.

Illos es alimentate durante le prime 45 dies per regurgitation per lor patres o altere membros del banda. Inter 20 e 60 dies de etate, le lupinos sorti del cubil pro le prime vice e comencia a jocar al lucta. Le lupinos resta in le cubil usque 8 a 10 septimanas de etate. A circa 10 menses, le juvenes lupos comencia a chassar con le banda.

Le feminas attinge le maturitate sexual a 2 annos. Le masculos lo face a 3 annos.

Le major parte del juvene lupos quita le banda natal, quando illos ha inter 1 e 3 annos.

Classification[modificar | modificar fonte]

Supertaxones[modificar | modificar fonte]

Subtaxones[modificar | modificar fonte]

...

Galeria[modificar | modificar fonte]

Distribution[modificar | modificar fonte]

Europa, Asia, e America del Nord