Guerra del Cento Annos

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Guerra del Cento Annos
instantia de: guerra
parte de: Anglo-French Wars[*]


initio: 1337 , fin: 1453
Commons: Hundred Years' War

Le Guerra del Cento Annos[1] era un serie de guerras inter le Dynastia Plantagenet (plus tarde su branca le Dynastia Lancaster), que regeva Anglaterra, e le Dynastia Valois re le corona de Francia. Illo durava ab 1337 usque 1453. Ille era tres guerras, interrumpite per armistitios inter 1360 e 1369 e inter 1389 e 1415. Illo era un del luctas plus longeve in Europa occidental. In le contexto del Medievo ulterior, le guerra era primarimente un lucta dynastic, ma illo influentiava le disveloppamento de identitates national de Francia e Anglaterra. Illo marcava le apogeo del epocha de cavalleria e le initio de su declino.

Le guerra era causate per disputas inter le reges francese e anglese re Gasconia (tunc etiam appellate Aquitania), un parte de Francia ubi le rege anglese era le ducato. Iste creava un situation ubi le rege anglese era ambe un equal e un vassallo al rege francese. Altere disputas era causate re Flandra e Scotia. Post le morte de Carolo IV de Francia sin hereditario in 1328, su nepto Eduardo III de Anglaterra habeva un pretension forte al corona francese. Ille originalmente tolerava con reluctantia le passage del corona a Philippo VI de Francia. Ma le disputas se intensificava, e in 1337, Philippo predicava que ille confiscarea Gasconia. Como retaliation, Eduardo assereva su pretension al corona francese.

Malgrado Eduardo non succedeva prender le corona francese, le prime phase era succedite pro le anglese. Illes ganiava territorio in le Tractato de Brétigny de 1360. Le battalias de Crécy e de Poitiers ganiava plus de territorios e influentias pro le rege anglese; le successor de Philippo Johannes II era capturate a Poitiers. Post le morte de Johannes II, le combatto recomenciava quando Carolo V, le successor de Johannes II, tentiava recapturar le territorio. Ille era principalmente succedite. Le successores del reges, Carolo VI de Francia e Ricardo II de Anglaterra, signava un armistio in 1389, que era extendite multe vices.

Post 1392, Carolo VI non poteva governar a causa de su maladia mental, que causava un vacuo de potentia que nobiles francese contentiose tentiava plenar. Un nove phase de guerra comenciava in 1415 quando le nove rege anglese Henrico V reanimava le pretension anglese. Post su victorias al battalias de Agincourt e de Verneuil e su alliantia con le Ducato de Burgundia, il pareva probabile que Henrico V unirea le coronas anglese e francese. Con le Tractato de Troyes de 1420, Carolo VI concedeva que le filio de Henrico V hereditarea ambe coronas. Ma le mortes de Henrico V e Carolo VI in 1422 e le victorias de Jeanne d'Arc in 1429 reverteva lor fortunas. Le lucta continueva inter le reges subsequente Carolo VII de Francia e Henrico VI de Anglaterra, quando Anglaterra nunc habeva un disavantage clar. Post le Battalia de Castillon in 1453, Angleterra perdeva tote lor terras in Francia excepte Calais, que Francia recapturarea in 1558.

Referentias[modificar fonte]

  1. Derivation: Entitates: 1. (it) Guerra dei cent'anni || 2. (es) Guerra de los Cien Años || (pt) Guerra dos Cem Anos || 3. (fr) Guerre de Cent Ans || 4. (en) Hundred Years' War || Controlo: (de) Hundertjähriger Krieg || (ru) Столетняя война || - (Extra): (la) Bellum Centum Annorum