Galles

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Galles

Bandiera de {{{official_name}}}
Bandiera
Scuto de armas of {{{official_name}}}
Scuto de armas
Hymno: Hen Wlad Fy Nhadau
Nomine native Cymru
Classe constituent country of the United Kingdom[*], nation, pais
Pais Regno de Anglaterra[*], Kingdom of Great Britain[*], United Kingdom of Great Britain and Ireland[*], Regno Unite, Galles
Capital Cardiff[*]
Population 3 113 000
Area 21 218 km² Edit this on Wikidata
Situate in Regno Unite, United Kingdom of Great Britain and Ireland[*], Kingdom of Great Britain[*], Regno de Anglaterra[*]
Coordinatas 52°21'N, 3°38'W
Linguas official Lingua gallese, anglese
Fuso horari UTC±00:00, Europe/London[*]
Valuta libra sterling[*]
ISO 3166-2 GB-WLS
Geonames ID 2634895
Wikimedia Commons Category
Wales

Galles (etiam Pais del Galles, Cambria atque Cymbria, ex le nomine in lingua gallese: Cymru [ˈkəmrɨ]; e Vallia o Wallia, ex le nomine in lingua anglese: Wales [ˈweɪlz], ambes ad interlingua per origine latin classic) es un pais que forma parte del Regno Unite.[1] Illo confina con Anglaterra al est e le Mar Irlandese al west. Galles ha un population estimate verso tres milliones et es officialmente bilingue; le linguas gallese e anglese ha un stato equal, e signos bilingue son normal in tote le pais. Le decrescentia ancian del population cambrophone (i.e. de lingua gallese) ha cessate in le decennios recente; circa 20% del populo de Galles pote ora parlar gallese.[2][3]

Le castello de Harlech, constructe per Edward I e plus tarde quartiero general de Owain Glyndŵr; post, es visible Snowdon o Eryri, le monte le plus elevate de Galles.

Depois le Etate del Ferro, Galles es inhabitate per britones con radices linguistic celtic. Un identitate national gallese distincte emergeva post que le romanos abandonava Britannia in 407-410, e on considera Galles como un del nationes celta actual.[4][5][6] Llywelyn le Magne establiva le principato de Galles in 1216. In le seculo 13, le defaite del prince Llywelyn le Ultime per le rege anglese Edward I completava le conquesta anglonormanne de Galles e inaugurava plure seculos de occupation anglese (malgrado un ephemere restoration de independentia gallese per le prince Owain Glyndŵr al apertura del seculo 15[7][8]). Le heredes apparente al throno anglese e britannic son titulate «Prince de Galles» depois le era de Edward I. Galles esseva incorporate in le regno de Anglaterra per un serie de actos in 1535-1542; depois isto usque 1881, tote le leges facte pro Anglaterra se applicava equalmente a Galles.

Parc and Dare Hall, originalmente un bibliotheca e instituto social del laboratores de Treorchy (Valle Rhondda) e ora un theatro.

Galles se industrialisava rapidemente in le seculo 19; le sector de minas de carbon, concentrate in le valleas de Galles del sud, esseva un del plus importante in le mundo. Plure characteristicas distinctive de Galles disveloppava in iste periodo: adherentia a «cappellas» (ecclesias protestante non anglican), rugby, canto choral, bandas a cupros, radicalismo politic (socialista, syndicalista revolutionari, communista etc). Galles es communmente designate le «terra del canto» (land of song) in consequentia de un potente fusion de traditiones pre-industrial del eisteddfod (festival de poesia e musica) e del canto de hymnos protestante.[9] Actores, cantatores e altere artistas son celebrate in Galles hodie, e attinge sovente successo international[10] (exemplos include Tom Jones, Bryn Terfel, Ivor Novello, Stuart Burrows, Mary Hopkin, Charlotte Church, Catherine Zeta-Jones, Richard Burton, Anthony Hopkins, Siân Phillips, Jonathan Pryce, Terry Jones...). Galles ha un tradition multo forte de rugby a 15; su equipa national es un del dece melior equipas in le mundo.[11] Malgrado le declino del minas e le sector industrial, duo tertios del population gallese continua a habitar le zono ex-industrial de Galles del sud (con un altere concentration in le nord-est). Altere partes del pais ha le reputation de esser "salvage [...] e pictoresc",[12][13] con un relievo multo montaniose.

Cardiff Bay, ancianmente un del portos industrial le plus frequentate del mundo, con le Pierhead Building e le nove edificio del Assemblea National pro Galles.

Durante le seculo 20, plure institutiones distinctive gallese disveloppava. In recognition del predomination de denominationes christian «non-conformista» (methodista o altere), le ecclesia anglican perdeva in Galles su stato como le ecclesia establite in 1920 e deveniva un provincia anglican independente. Le plus grande urbe de Galles, Cardiff (Caerdydd in gallese) esseva designate como le capital national in 1955. In 1999, on creava le Assemblea National pro Galles. Dotate del poter de legiferar depois 2011, iste assemblea e le governamento que illo forma determina politicas gallese sur sanitate, education, cultura, agricultura, planification urban e altere matieras.


Linguas fonte[modificar fonte]

Lingua Nomine
anglese (en) Wales
francese (fr) Pays de Galles
espaniol (es) Gales
portugese (pt) País de Gales
italiano (it) Galles
germano (de) Wales
russo (ru) Уэльс
latino (la) Cambria

Referentias[modificar | modificar fonte]

  1. The Countries of the UK statistics.gov.uk. Recuperate le 10 de octobre 2008. (anglese)
  2. Welsh Language Board - Number of speakers. Byig-wlb.org.uk. Archivo del original create le 2010-05-24. Recuperate le 2010-06-19. (anglese)
  3. Go Britannia! Guide to Wales - Welsh Language Guide. Britannia. Recuperate le 2010-06-19. (anglese)
  4. John Davies, A History of Wales, Penguin, 1994, "Welsh Origins", p. 54, ISBN 0-14-014581-8. (anglese)
  5. Welsh Assembly Government: Minister promotes Wales’ status as a Celtic nation. Welsh Assembly Government website. Welsh Assembly Government (2002-09-16). Recuperate le 2010-01-03. (anglese)
  6. Who were the Celts? ... Rhagor. Amgueddfa Cymru – National Museum Wales website. Amgueddfa Cymru – National Museum Wales (2007-05-04). Recuperate le 2009-10-14. (anglese)
  7. Gwynfor, Evans (1974). Land of my Fathers. Y Lolfa Cyf., Talybont, 240 & 241. ISBN 0 86243 265 0. 
  8. Gwynfor, Evans (2000). The Fight for Welsh Freedom. Y Lolfa Cyf., Talybont, 87. ISBN 0 86243 515 32.  (anglese)
  9. The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales. Cardiff: University of Wales Press 2008
  10. Why the Welsh voice is so musical, BBC News, 8 de junio 2006. Recuperate le 17 de maio 2008. (anglese)
  11. International Rugby Board - World Rankings: full world rankings Archived 2011-08-10 at the Wayback Machine. Recuperate le 12 de augusto 2010.
  12. The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales, Cardiff: University of Wales Press 2008. p.448. (anglese)
  13. Fast facts: Home: Visit Wales - the Welsh Assembly Government's tourism team. Industry.visitwales.co.uk (2005-06-30). Archivo del original create le 2006-10-08. Recuperate le 2010-06-19. (anglese)