Litteratura francese

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Litteratura francese
instantia de: sub-set of literature[*], specialitate[*], disciplina academic[*]
parte de: Romance literature[*], genere litterari, Francophone literature[*]


Commons: Literature of France

Le litteratura francese es le litteratura scribite in francese per citatanos francese e es parte del litteratura francophone. Le litteratura in altere linguas de Francia pertenece a le litteratura de Francia ma non al litteratura francese, illo es considerate litteratura in linguas regional.

Medievo[modificar | modificar fonte]

Le prime texto in lingua francese es le Juramentos de Strasburgo, el seculo IX, ma le texto litterari es le Sequentia de Sancta Eulalia, del mesme seculo. Nonobstante, on debe attender usque principios del seculo IX por trovar un production litterari systematicamente scripte in francese medieval. Es un del plus antique litteraturas vernacula de Europa occidental e se converteva en un fonte clave de themas litterari in le Etate Media en tote le continente.

Tres grandes manifestationes litterari trova su origine en le Francia del seculo XII: le cantar de gesta, le lyrica troubadour e le poema cavalleresc. Le cantares de gesta tene su origine en le tradition guerrera anterior. Illos era poemas epic re gestas de heroes famose, que se cantava per le menestreles que percurreva placias e castellos. Su texto le plus importante es le Canto de Rolando, en le que pote vider se le characteristicas distinctive de iste forma de poesia epic en Francia: abunda lo dismesurate, lo meravilioso e le idealisation, tanto de factos como de personages.

Le lyrica que creava le troubadoures obediva al nove ideal de vita cortesana. Es obra de troubadoures cortesanos, poetas que compone vero s music in un stylo cuidate; utilisa le occitano. Su thema favorite es le amor cortes, con idealisation del dama.

Le poemas cavalleresc o roman courtois surgeva del cortes del nord de Francia. Era narrationes in verso re le amor cortes, themas del antiquitate (como le historia de Alexandro Magno) e, super toto, le mythos celtic de Britannia: Tristan e Isolda, le Cavalleros del Tabula Ronde o Perceval. Le autor le plus celebrate era Chrétien de Troyes, con su operas dedicate a Perceval e Lancerot. De Francia, iste genero irradiava al resto del continente.

Etate Moderne[modificar | modificar fonte]

Francia anque cognosceva un eveliar de su litteratura in lingua vulgar in le seculo XVI, con un gran evolution.

Le poesia se renovava gratias a Le Pleiade. Le prosa ha Rabelais e Montaigne. Rabelais scribeva Pantagruel e Gargantua, sur le aventuras de dos gigantes. Montaigne scribeva su Essayos.

Vide etiam[modificar | modificar fonte]