Gabriel Matzneff

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Gabriel Matzneff
Sexo mascule
Nascentia 1936-08-12 (Neuilly-sur-Seine)
Supernomine Gab la Rafale
Citatania Francia
Educate in Universitate de Paris[*]
Occupation scriptor, diarista[*]
Obras notabile Les Moins de seize ans, Séraphin, c'est la fin ![*], Q105628273[*]
Religion Eastern Orthodoxy[*]
Conjuge Tatiana Scherbatcheff[*]
Parentes matre Eugénie Polak[*] patre Nicolas Matzneff[*]
Fratres/sorores André Matzneff[*]
Premios Prix Renaudot of essay[*], Amic Prize[*], Prix Mottart[*], Prix Cazes[*], Prix du livre incorrect[*]
Lingua francese
Identificatores
ISNI 0000000121409049
VIAF 79031048
Commons Gabriel Matzneff

Gabriel Matzneff (Neuilly-sur-Seine, Francia, 12 de augusto 1936) es un scriptor francese de romances, essayos, narrativa e poemas. Le themas recurrentes de su obras son le libertinage, le pedophilia, le fide religiose, le dandysmo e le ideas politic.

Biographia[modificar | modificar fonte]

Juventute e formation[modificar | modificar fonte]

Gabriel Matzneff es exite de un familia de gentilhomines de campania russe emigrate a Francia depost le revolution de 1917. Su parentes se divorcia in su prime infantia e su prime annos son assatis chaotic, inter tensiones familiar e le Secunde Guerra Mundial. Ille evolve desde su plus juvene etate in le ambiente raffinate e cultivate del russes blanc emigrate de Paris, ubi le religion e le litteratura nutri equalmente le spiritos. Ille resta plen de iste atmosphera particular, e face referentia a illo in numerose reprisas in su obra, particularmente in su tres prime romances.

Desde le etate de dece annos ille monta a cavallo. Ille gania su prime concurso hippic al 13 annos. Depost su servicio militar ille interrumpera tote relation con le mundo del cavallo.

In 1953 ille comencia a tener su jornal intime, que ille publica progressivemente a partir de 1976. Ille lo termina le 31 de decembre 2008.[1]

A partir de 1954 ille studia litteras classic in le Sorbonne, ubi ille assiste tamben a cursos de philosophia, particularmente illos de Vladimir Jankélévitch e Gilles Deleuze, al mesme vice que ille studia le russo in le Instituto National de Linguas e Civilisationes Oriental.

In 1957 ille cognosce Henry de Montherlant, del qual sera fidel e intime amico, malgrado lor querelas intermittente, usque al suicidio de iste ultime in 1972. Ille dispersara su cineres, con su executor testamentari, Jean-Claude Barat, super le foro roman e in le Tibere.[2]

Initios litterari[modificar | modificar fonte]

In 1959 ille parti al Algeria pro facer epigraphia latin. Ille scribi ibi su essayo super le suicido inter le ancian romanos (que sera recolligite in Le Défi) e ille retornara ibi multe vices. Le 6 de novembre 1959 ille se incorpora a un regimento de infanteria colonial. Su camaradas le ponera le supernomine de "Gab la Rafale" (Salva), nam ille excelle con le fusil mitraliator.

A su retorno a Paris, in 1961, ille comencia a publicar textos in alcun revistas (como le revista de theologia orthodoxe Contacts o La Table ronde) e in le quotidian Combat, cuje director, Philippe Tesson, le propone finalmente, in octobre 1962, scriber un chronica cata jovedi in le prime pagina del jornal.

Ille non cessara, desde ille momento, de collaborar in numerose organos de pressa, de tendentias politic forte diverse: Aux Écoutes, Notre République, La Nation française, Pariscope, Les Nouvelles littéraires, Matulu, Le Nouvel Adam, Le Quotidien de Paris, Le Figaro, Le Monde, Impact Médecin, La Revue des Deux Mondes, Newmen, L'Idiot international, Le Choc du mois. On peut aujourd'hui le lire dans La Revue Littéraire, L'Indépendance, Éléments e La Presse littéraire.

Ille es alora proxime a François Mitterrand, de qui ille scribeva, antea mesmo que ille sia candidato al election presidential de 1965, que ille era "le sol homine de Stato del sinistra".[3] Mitterrand, alora Presidente del Republica, scribera un articulo super ille testimoniante de lor amicitate.[4].

In 1964 ille participa in le creation del Committee de Coordination del Juventute Orthodoxe. Ille tamben impulsara le programma de television Orthodoxie, del qual ille sera coproductor usque a 1972, anno in le qual, depost que su divorcio de Tatiana (sposate in 1970) provoca in ille un crise religiose, ille se disface de iste duo cargas. In decembre del mesme anno ille cognosce le designator Hergé. Lor amicitate non cessara usque al morte de iste ultime, in martio 1983.

In 1965 appare su prime libro, Le Défi, un collection de essayos. Su prime romance, L'Archimandrite, cuje redaction ille ha comenciate durante su servicio militar, es publicate in 1966.

In april 1967 ille sojorna in le Union Sovietic e in Polonia. Ille passa ibi de contrabando libros prohibite e cognosce poetas e picturas contestante, assi como familias de prisioneros politic. Ille porta a Francia obras de intellectuales e artistas dissidente russe.

Ille face in le annos septanta, specialmente in 1970 e 1971, numerose viages al Proxime Oriente, in particular al Libano, a Egypto, Syria e, plus tarde, a Libya. Ille se ingagia fortemente, a transverso del pressa e in su libro Le Carnet arabe, con le palestinian, del quales ille se retirara plus tarde, a mensura que illes se approxima al currentes islamiste. Ille publica plure libros durante le mesme periodo, de generes multe differente.

Consecration littarari[modificar | modificar fonte]

Su travalio de scriptor es recognoscite, desde su initios, como un del plus original de su epocha. Ultra Montherlant e Hergé, François Mauriac, Louis Aragon, Cioran (del qual ille devenira un del plus proxime amicos), Dominique de Roux, Jean d'Ormesson, Jean Dutourd, Guy Hocquenghem, Jean-Louis Bory o Claude Mauriac manifesta sympathia e enthusiasmo verso ille. Le critico Pol Vandromme scribe de ille, in 1974, que ille es "le prime scriptor de su generation".[5]

In 1974 on publica su essayo Les Moins de seize ans, in le qual ille expone su preferentia pro le adolescentes de ambe sexos. Matzneff reveni super su gustos sexual in plure de ses libros, specialmente in le differente tomos de su jornal intime. Ja scandalose in le epocha de lor publication, iste confessions le valera plus tarde esser plus e plus controvertite, super toto a partir del annos novanta.

Depost 1990, como consequentia de un polemica clamorose super su gusto declarate pro le adolescentes, ille se retira partialmente del vita public, ma continuara publicante regularmente romances, essayos, tomos de su jornal intime, poemas. Tamen su libros sera minus presente in le medias e le jornales que antea le controversia. Ille continue totevia trovante appoio in scriptores como Philippe Sollers, Roland Jaccard, Patrick Besson, Bernard-Henri Lévy, Dominique Noguez o Christian Giudicelli. Alcunos, del nove generation, le reivindica como un del scriptores plus importante, specialmente Frédéric Beigbeder, Nicolas Rey, Christian Authier, Vincent Roy e Franck Delorieux. Le critico e scriptor Hugo Marsan le qualifica in 1993 de "dandy oublidate".[6].

In 1995, su lectores crea un Societate de Amicos de Gabriel Matzneff, que se dissolve in 2006.

Desde 2004, le archivos de Gabriel Matzneff son deponite in le Instituto Mémoires de l'Édition Contemporaine, in le communa francese de Saint-Germain-la-Blanche-Herbe.

Le prime obra collective consacrate a su obra se publicava in le autumno 2010,[7] sub le direction de Florent Georgesco.

Obras[modificar | modificar fonte]

Jornales intime

Le titulo original del serie, usque a 2009, era Journal, tanto in le editorial Table Ronde, de 1976 a 1991, como in le editorial Gallimard, de 1990 a 2007. Secundo le catalogo general del Biblioteca National de Francia, a partir de 2009, con le publication in le editorial Léo Scheer, un nove titulo de ensemble haberea essite adoptate: Carnets noirs[8].

  • Cette camisole de flammes : 1953-1962, editorial La Table Ronde, Paris, 1976, 262 p., (notitia BnF 34557030f).
  • L'Archange aux pieds fourchus : 1963-1964, editorial La Table Ronde, Paris, 1982, 233 p., ISBN 2-7103-0133-4, (notitia BnF 34737851j).
  • Vénus et Junon : 1965-1969, editorial La Table Ronde, Paris, 1979, 307 p., ISBN 2-7103-0012-5, (notitia BnF 34636949v).
  • Élie et Phaéton : 1970-1973, editorial La Table Ronde, Paris, 1991, 386 p., ISBN 2-7103-0470-8, (notitia BnF 35414867d).
  • La Passion Francesca : 1974-1976, editorial Gallimard, coll. L'infini, Paris, 1998, 339 p., ISBN 978-2-07-075221-8, (notitia BnF 36703098p).
  • Un galop d'enfer : 1977-1978, editorial La Table Ronde, Paris, 1985, 294 p., ISBN 2-7103-0250-0, (notitia BnF 34871681g).
  • Les Soleils révolus : 1979-1982, editorial Gallimard, coll. L'infini, Paris, 2001, 544 p., ISBN 978-2-07-076027-5, (notitia BnF 372216856).
  • Mes amours décomposés : 1983-1984, editorial Gallimard, coll. L'infini, Paris, 1990, 381 p., ISBN 978-2-07-071802-3, (notitia BnF 35067165v).
  • Calamity Gab : janvier 1985 – avril 1986, editorial Gallimard, coll. L'infini, Paris, 2004, 361 p., ISBN 978-2070732654, (notitia BnF 391539559).
  • La Prunelle de mes yeux : 1986-1987, editorial Gallimard, coll. L'infini, Paris, 1993, 337 p., ISBN 978-2-07-073174-9, (notitia BnF 356015132).
  • Les demoiselles du Taranne : Journal 1988, editorial Gallimard, coll. L'infini, Paris, 2007, 396 p., ISBN 978-2-07-078399-1, (notitia 41004733g).
  • Carnets noirs 2007-2008, editorial Léo Scheer, Paris, 2009, 512 p., ISBN 978-2756101811, (notitia BnF 41442267f).
Romances
  • L'Archimandrite, editorial La Table Ronde, Paris, 1966, 222 p., ISBN 978-2-7103-2829-2 (reimpression 2005), (notitia BnF 40090166j).
  • Nous n'irons plus au Luxembourg, editorial La Table ronde, Paris, 1972 (prime edition), 245 p., (notitia BnF 35213179w).
  • Isaïe réjouis-toi, editorial La Table Ronde, Paris, 1974, 251 p., (notitia 352146127).
  • Ivre du vin perdu, editorial La Table Ronde, Paris, 1981, 323 p., ISBN 2-7103-0065-6, (notitia BnF 346611419).
  • Harrison Plaza, editorial La Table Ronde, Paris, 1988, 235 p., ISBN 2-7103-0352-3, (notitia BnF 349382059).
  • Les Lèvres menteuses, editorial La Table Ronde, Paris, 1992, 207 p., ISBN 2-7103-0527-5, (notitia 35525394j).
  • Les Aventures de Nil Kolytcheff, editorial Jean-Claude Lattès, coll. Les romanesques, Paris, 1994, 805 p., ISBN 2-7096-1491-X, (notitia BnF 357393226). Regruppa le romances : Isaïe réjouis-toi, Ivre du vin perdu e Harrison Plaza.
  • Mamma, li Turchi !, editorial La Table Ronde, Paris, 2000, 271 p., ISBN 2-7103-0984-X, (notitia BnF 371198948).
  • Voici venir le Fiancé, editorial La Table Ronde, Paris, 2006, 313 p., ISBN 978-2-7103-2709-7, (notitia BnF 40130100j).
  • Les Émiles de Gab la Rafale, roman électronique, Paris, editorial Léo Scheer, 2010, ISBN 978-2756102641.
Essayos
  • Le Défi, editorial La Table Ronde, Paris, 1965. Nove edition, revisate e augmentate, editorial Table Ronde, Paris, 1977, 207 p., (notitia BnF 35001130h).
  • La Caracole, editorial La Table Ronde, Paris, 1969.
  • Les Moins de seize ans, editorial Julliard, coll. Idée fixe, Paris, 1974 (prime edition), 125 p., (notitia BnF 34559062j).
  • Les Passions schismatiques, editorial Stock, coll. Le monde ouvert, Paris, 1977, 160 p., ISBN 2-234-00771-2, (notitia BnF 345867642).
  • La Diététique de Lord Byron, editorial La Table Ronde, Paris, 1984, 215 p., ISBN 2-7103-0185-7, (notitia BnF 34752435d).
  • Le Sabre de Didi : pamphlet, editorial La Table Ronde, Paris, 1986, 266 p., ISBN 2-7103-0298-5, (notitia BnF 348777816). Edition revisate e augmentate de La Caracole. Collection de textos de diverse provenientias, publicate inter 1963 e 1986.
  • Le Taureau de Phalaris : dictionnaire philosophique, editorial La Table Ronde, Paris, 1987, 300 p., ISBN 2-7103-0313-2, (notitia BnF 34908696x). Reedition in 1994 in coll. La Petite Vermillon.
  • Maîtres et complices, editorial Jean-Claude Lattès, Paris, 1994, 313 p., ISBN 2-7096-1485-5, (notitia BnF 36680568w). Reedition coll. La Petite Vermillon.
  • Le Dîner des mousquetaires, editorial La Table ronde, Paris, 1995, 408 p., ISBN 2-7103-0686-7, (notitia BnF 357894722). Collection de articulos de diverse provenientias, publicate inter 1961 e 1993.
  • De la rupture, editorial Payot & Rivages, coll. Manuels Payot, Paris, 1997, 167 p., ISBN 2-228-89070-7, (BnF 35860367s).
  • C'est la gloire, Pierre-François !, editorial La Table Ronde, Paris, 2002, 284 p., ISBN 2-7103-2479-2, (BnF 388062554). Collection de textos de diverse provenientias, publicate inter 1962 e 2001.
  • Yogourt et yoga, editorial La Table Ronde, coll. Vermillon, Paris, 2004, 267 p., ISBN 978-2-7103-2671-7, (notitia BnF 39140535n). Collection de textos de diverse provenientias, publicate inter 1962 e 2003.
  • Vous avez dit métèque ?, editorial La Table Ronde, Paris, 2008, 415 p., ISBN 978-2-7103-3087-5, (notitias BnF 41362523w)? Collection de 107 cronicas publicate inter 1958 e 2007
  • La Séquence de l'énergumène, editorial Léo Sheer, 2012, 340 p., ISBN 2-7561-0360-8. Cronicas super le programmas de television del annos sexanta.
Narrationes
  • Le Carnet arabe, editorial La Table Ronde, Paris, 1971, 231 p., (notitia BnF 35173361f). Reedition: coll. La Petite Vermillon.
  • Comme le feu mêlé d'aromates : récit, editorial La Table ronde, Paris, 1989, 176 p., ISBN 2-7103-1168-2, (notitias BnF 35001130h).
  • Boulevard Saint-Germain, editorial Rocher, coll. La fantaisie du voyageur, Monaco e Paris, 1998, 194 p., ISBN 2-268-03059-8, (notitia BnF 37069451r).
  • Monsieur le comte monte en ballon, Paris, editorial Léo Scheer, 2012, 72 p. ISBN 978-2-7561-0387-7.
Poemas
  • Douze poèmes pour Francesca, editorial A. Eibel, coll. Lettres, nro 5, Lausanne, 1977, 41 p., ISBN 2-8274-0010-3, (notitia BnF 346022062).
  • Super Flumina Babylonis : poèmes, editorial La Table Ronde, Paris, 2000, 97 p., ISBN 2-7103-0959-9, (notitia BnF 37111035m).

Referentias[modificar | modificar fonte]

  1. "Chronique du 14/03/2009" (in francese), Matzneff.com.
  2. Cf. "Le tombeau de Montherlant". Le Défi.
  3. Cf. "Le chancre mou", in Le Sabre de Didi, p. 62.
  4. " Matzneff à l'Élysée". La Feuille littéraire, januario 1989. Reprisa in Gabriel Matzneff, Éditions du Sandre, 2010, p. 258.
  5. Le Rappel de Charleroi, 27 de april. Reprisa in Gabriel Matzneff, Éditions du Sandre, 2010, p. 271.
  6. Marsan, Hugo. "La cérémonie des aveux". Le Monde, 1993-05-26.
  7. Éditions du Sandre.
  8. Notitia de collection o de serie nro FRBNF34306951, in le catalogo general del Biblioteca National de Francia.

Ligamine externe[modificar | modificar fonte]