Saltar al contento

Proserpina

Non revidite
De Wikipedia, le encyclopedia libere
Statua depingente le rapto de Proserpina per Pluton

Proserpina (latino: Proserpina) esse un dea in le antique religion roman qui esseva plus o minus equivalente al grec Persephone. Su figura reimplaciava le del dea del fertilitate Libera, quem on venerava supertoto in le templo super le colle Aventino, insimul a Cerere – dea del frumento – e a Libero – postea identificate con Baccho.

Illa esseva introducte a Roma ut le filia de Cerere, in le culto del “matre e filia” recentemente romanisate. Le origines del culto habe lor radices in le Italia meridional que, quamquam illo esseva sub le controlo de Roma, culturalmente esseva parte de Magne Grecia. Pro isto, su sacerdotessas habeva venite a Roma mesmo ab Grecia,[1] sed illas submitteva se al regulas moral del tradition roman. Le puellas debeva remaner virgines sicut Proserpina, e le mulieres maritate debeva emular Cerere, le matre fecunde. Le ritos fungeva supertoto ad assecurar se un recolta abundante, sed etiam a meliorar le fertilitate de illes qui prehendeva parte in le rituales.[2] Le culto individual de Proserpina e le que venerava la insimul a su matre Cerere habeva devenite popularissime dum le etates republican e imperial.

Illa esseva considerate ut le regina del Inferos nam su maritage con Pluton, soverano del regno del mortos. Le rapto de Proserpina per Pluton e le recerca desperate per le matre de ista habeva un rolo prominente in le arte e litteratura roman, atque in les del epochas successive, sicut le Renascentia. In iste conto, post que Proserpina esseva abducte al mundo subterranee, Cerere incipeva a perquirer la ubique, sed illa nunquam succedeva in invenir su filia. Cerere attristava se multo e, con omne passo, illa lassava se detra un deserto gelate que non faceva plus crescer le campos. Ita, Jove inviava Mercurio al regno del mortos pro commandar a Pluton de liberar su sponsa, sed ille non poteva facer lo proque illa jam habeva manducate granos de granata;[3] de facto, illes qui ha gustate le cibo del Ultratumba non pote plus retornar a viver inter le vivos. Quod illa manducava los de su voluntate, usque tunc Proseprina debeva passar le medietate del anno in le Inferos insimul a su sponso Pluton, quamquam illa poteva passar le menses que remaneva con su matre sur le Olympo. Quandocunque Cerere revide su filia, le campos incipe a recrescer de novo, le flores floresce e le estate arriva. Quandocunque Proserpina retorna a viver con su sponso in le regno del mortos, le terra gela e non produce plus fructos, e le hiberno arriva.[4][5]

Referentias

[modificar | modificar fonte]
  1. Spaeth, 1996, pp. 4, 6–13, citing Cicero, pro Balbo, 55. Arnobius mistakes this introduction as the first Roman cult to Ceres. His belief may reflect its high profile and ubiquity during the later Imperial period, and possibly the fading of older, distinctively Aventine forms of her cult.
  2. Spaeth, 1996, pp. 13, 15, 60, 94–97
  3. "Several" in Spaeth, The Roman goddess Ceres, pp. 130-131; Three in Ovid, Fasti 526, trans Frazer; seven in Ovid, Metamorphoses, 535-539, trans Humphries
  4. Virgil, Georgics 1.38
  5. Miles, p. 68