Saltar al contento

Le Pulchra e le Fera

Non revidite
De Wikipedia, le encyclopedia libere
(Redirigite ab Bella e le Bestia)
Illustration per Eleanor Vere Boyle, 1875

Le Pulchra e le Fera (francese: La Belle et la Bête) esse un conto de fees scripte per le romancera francese Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve e publicate in La Jeune Américaine et les contes marins in 1740.[1][2]

Le longe version de Villeneuve esseva postea accurtate e rescripte per Jeanne-Marie Leprince de Beaumont deveniente le version le plus diffuse.[3] Le conto esse influentiate per le mytho de Amor e Psyche e per le Rege Porco, un historia scripte per Gianfrancesco Straparola de Caravaggio circa in 1550 e collecte in su libro Le Noctes Amene.[4]

Olim, multe tempore retro, il habeva un mercator remanse viduo qui viveva in un magne villa in le urbe con su sex filios, tres masculos e tres feminas. Omne filia sue esseva pulchrissime, sed le plus juvene, Belle, esseva le plus lepide. Belle esseva le plus gratiose, suave, polite e compassive; su sorores, in vice, esseva improbe, egoistic, van, vitiate e jelose.

Le vita del mercator e de su filios se reverteva ab capite a calce quando illes deveniva paupere quoniam su domo se habeva exuste e su naves mercantil se habeva perdite in mar post un tempesta. Dunque, illes esseva coacte a ir a viver in un casula in campania, ubi illes debeva travaliar pro ganiar se le vita. Belle decideva de acciper le nove condition financiari de su familia sin lassar se discoragiar, sed su sorores confundeva le determination de illa con stupiditate, e ita illas incipeva a derider la.

Duo annos postea, le mercator veniva a saper que un de su naves habeva redite al porto sin esser destructe insimul al ceteres. Ante de ir al porto, ille inquireva su filios re lo que illes voleva ut donos quando ille velle redir. Le filias major voleva vestimentos elegante e gemmas, quod illas credeva que lor familia habeva redevente ric. Belle, al contrario, voleva solo que su patre rediva a domo sin facer se mal e sin haber problemas. Quoniam le patre insisteva pro traher a domo alique pro illa, illa le diceva que un rosa esseva assatis. Quando in le porto, tamen, le mercator realisava que le mercantia integre del nave habeva jam essite sequestrate pro teger su debitas, lassante le assi sin pecunia e incapace de emer donos pro su filios.

Dum ille rediva a domo, le mercator se perdeva in un tempesta e succedeva in refugiar se intra un castello derelicte. Quod ille pensava que il habeva nemo ibi, ille iniva in le castello inveniente un tabula preparate con un banchetto de nobiles. Le mercator incipeva a eder e biber, e assi passava le nocte in le castello. Le matino sequente, ille pensava de prehender possession del castello e peter a su filios de ir a viver ibi con ille. Ante de ir a proponer les lo, tamen, ille videva un rosa in le horto e memorava que su filia voleva un. Ille colligeva le rosa le plus gratiose que ille poteva invenir, sed, dum ille essayava de colliger alicun alteres, ille esseva confrontate per un “fera” – id esse le domino legitime del castello – qui essayava de occider le mercator pro furar su flores post hospitar le. Le mercator implorava le Fera de liberar le e le disvelava que ille voleva solo traher seco un dono a su filia minor. Le Fera esseva de accordo a lassar le mercator redir a domo, sed solmente si ille velle postea redir al castello con un de su filias pro substituer le patre in su rolo de captivo. Le Fera insisteva que le puella in question non deberea esser decepte e que deberea venir de voluntate proprie.

Le mercator esseva irate, sed ille utcunque accipeva le conditiones del Fera pro salvar se le pelle. Le Fera le lassava abir con gemmas e vestimentos de nobiles pro le filios de ille, remarcante al mercator que non debeva mentir a su filias. Quando a domo, le mercator dava a Belle le rosa que illa voleva ante de narrar la lo que habeva evente dum ille viagiar. Post audir le conto, Belle decideva autonomemente de ir al castello ut captiva del Fera. Le matino sequente, le puella e su patre discedeva con duo equos magic que le Fera les habeva donate.

A lor advento, le Fera les dava le benvente con un magne ceremonia que mesmo prevideva alicun ignes artificiose. Post hoc, le mercator esseva mandate a domo le matino sequente con un compensation. Le Fera impleva Belle de donos, vestimentos e cibo exquisite e illa comprehendeva que ille, plus tosto quam esser vermente mal, esseva aliquanto stulte e possedeva pauc cultura. Ille la dava etiam un speculo magic capace de vider lo que eveniva in le domo de su familia. Postea, omne vespere le Fera peteva le puella pro maritar se con ille, sed illa le refutava omne vice.

Un illustration per Warwick Goble

Un die, Belle videva in su speculo que su patre se cadeva malade e igitur rogava al Fera de lassar la ir a domo pro curar se del patre. Al fin, le Fera consentiva hoc, sed la ordinava de redir al castello in un septimana, quod sin illa ille velle morir de dolor. Le die sequente, quando illa se eveliava, Belle realisava de esser in su cubiculo in le domo del patre, qui la imbraciava subito gaudente pro vider la, quod ille credeva que illa jam habeva morte. Le duo sorores se habeva maritate, sed illas non esseva felice, e tosto illas incipeva a invidiar Belle pro su vestimentos elegante que la habeva donate le Fera. Pro facer la un despecto, post un septimana, le sorores incipeva a luger petente Belle de remaner ibi alicun dies plus. Emote, Belle consentiva, tamen sentiente se jam in culpa pro non mantener le promissa facte al Fera.

Assi, illa rediva al castello, ubi inveniva le Fera quasi moriente. Le vista contristava multissimo Belle, qui realisava de amar le domino del castello. Celle nocte, illa le diceva de voler le maritar e, simulac illa pronunciava celle vocabulos, le Fera se transformava in un principe formose. Belle igitur discoperiva que le principe habeva essite victima de un malediction per un striga mal, qui le habeva mutate in le fera repugnante quem le puella habeva cognite al initio. Le malediction se haberea rupte solo quando un femina bon haberea volite maritar le de voluntate proprie. Inde, Belle e le principe viveva juncto felice per semper.

Referentias

[modificar | modificar fonte]
float
float
Wikimedia Commons ha files multimedial de: Le Pulchra e le Fera
  1. (July 5, 2002) Breaking the Magic Spell: Radical Theories of Folk & Fairy Tales, Revised and expanded, Lexington, Kentucky: University Press of Kentucky, 10. ISBN 9780813190303.
  2. (April 2010) "Introduction", The Beastly Bride: Tales of the Animal People. Penguin Group. ISBN 9781101186176.
  3. (2009) Fairy Tales from Before Fairy Tales: The Medieval Latin Past of Wonderful Lies. University of Michigan Press, 209. ISBN 9780472025220.
  4. Harrison, "Cupid and Psyche", Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome, p. 339.