Magnetoencephalographia

De Wikipedia, le encyclopedia libere
Magnetoencephalographia
subclasse de: neuroimaging[*], encefalography[*]


Commons: Magnetoencephalography

La Magnetoencephalographia (MEG) es un technica non invasive que registra le activitate functional cerebral, pro medio del captura de campos magnetic, permittente investigar le relationes inter le structuras cerebral e su functiones. Le posibilitate de iste registros deveni determinate per le activitate postsynaptic neuronal e per le activation synchronic de milliones de neurones, lo que genera un activitate cerebral uniforme, differenciate e localisate, capace de esser registrate pro medio de magnetometros localisate al longe del convexitate craneal. Le equippa de Magnetoencephalographia del Universitate Complutense de Madrid, Espania, consta de 148 "squids", "shielded room" e Neuroscan (R) de 64 canales.

Functionamento[modificar | modificar fonte]

Un del technicas de registro del campos magnetic de origine biologic de major incidentia e relevantia scientific es le Magnetoencephalographia (MEG). Le capacitate del MEG, tanto in analyse como in organisation del information recipite, es tanto grande que permitte valorar in millisecundas le activitate cerebral e organisar mappas functional cerebral con delimitation del structura cerebral in spatio de parve centimetros, e inclusivemente, millimetros cubic. Isto permitte generar mappas functional del activitate cerebral capace de esser organisate e representate temporal e spatialmente. In particular le MEG registra le activitate postsynaptic generate per le dendritas apical del cellulas pyramidal cuje justification desde le puncto de vista neurophysiologic nos lo pote trovar in le potential postsynaptic (PPS) que son potential con un cinetica plus lente, durante inter 10 e plus de 100 ms. Le PPS origina le activitate neuromagnetic de basse frequentia (inter 10 e 100 Hz).

Si nos analysa attentemente le processo nos confirmara que le excitation initial de un region del membrana cytoplasmatic produce le entrata de currente (currente transmembranal o Imemb). A iste region se le denomina le "summitero". Ille currente debe formar un circuito claudite, que se propagara per le interior (currente intracellular o Intra) del axoplasma tanto anterograde como retrogrademente, de forma que trovara zonas de membrana per le qual sortira, al mesme vice que illo los dispolarisa. Iste regiones de sortita de currente se denomina "fontes". A partir de iste fontes le currente se propagara per le spatio extracellular (currente extracellular o de volumine, Ivol). Iste mechanismo con duo typos de currente (intracellular e de volumine) es responsabile pro le generation del campos magnetic. Viste que il se tracta de un mesme circuito, il resulta evidente que le magnitude de ambe currentes sera equal (Iintra = Ivol). Non obstante, le volumines per le qual se propaga non son equal, e iste differentia va a esser multo importante al tempore de determinar le campos magnetic.

Fonte principal de iste pagina, ubi on pote vider alcun imagines: OTRI-Universidad Complutense de Madrid - Tomás Ortiz Alonso

Iste artículo ha essite adaptate ab le Encyclopedia de Neurophysiologia secun le redaction trovate in le "Enciclopedia Libre" in espaniol. Perineuro Archived 2003-10-27 at the Wayback Machine